Una vegada hi havia una nena molt bonica. La seva àvia l'estimava tant que un bon dia li va fer una caputxeta vermella. Aquella caputxeta li estaba d'allò més bé i tothom la coneixia com la Caputxeta Vermella. Un dia la seva mare li va dir:
La Caputxeta se'n va anar a casa de l'àvia, que vivía al mig del bosc, i, quan va ser allà, va trovar el llop.
El llop, passant per aquell camí, va fer drecera, mentre que la Caputxeta es va entretenir a collir floretes vora el camí.
Així, el primer d'arribar a casa de l'àvia va ser el llop; un cop allà, va entrar, la va enganyar fent veure que era la Caputxeta, i se la va menjar.
Tot seguit, es va posar la gorra de dormir de l'àvia i també la seva camisa de dormir i es va ficar al llit.
Quan la Caputxeta va arribar a casa de l'àvia, va quedar sorpresa de trovar la porta oberta, però, tot i això, va trucar.
El llop va saltar del llit i, d'un bot, s'empassà sencera la Caputxeta. Després es va adormir.
Al cap de poc, un brau caçador entrà a casa de l'àvia, ja que va veure que la porta era oberta.
Després va estar a punt de matar-lo, però, abans, va obrir la panxa de la fera adormida amb unes tisores, i de dins en van sortir, saltant, l'àvia i la Caputxeta. Li omplí la panxa de pedres i quan el llop es despertà, es va voler alçar, però les pedres pesaven tant que va caure, se li va rebentar la panxa i va morir.
L'àvia es va menjar els dolços que li havien portat, el caçador s'emportà la pell del llop i la Caputxeta, feliç i contenta, va poder tornar a casa seva.
Conte popular adaptat.
